Pues com el títol molt bé posa va ser un partits d’aquells que si no saps el que han fet durant la temporada no aniràs animar, però com jo molt be sabia la setmana passada havien aconseguit guanyar al tercer classificat el Masies de Voltregà posant-se a 8 punts de diferencia com ja nomes en quedaven 6 punts, això volia que els hi assegurava la segona plaça i per tant estaven en posició d’ascens.
Ho faig aquesta bona introducció perquè vull que no els digueu res per el caxondeo que hi havia entre tots a la banqueta que s’ho mereixen, quan es fa una temporada com la que han fet ells quan queden 6 punts i el teu objectiu ho pots permitir i a mi lo que m’agrada d’aquest partits es que el Ricard (el porter suplent) tingui minuts per poder jugar disfrutar d’aquest esport que encara que no sigui olímpic (de moment), et fa sentir unes emocions que no put descriure amb paraules em quedaria curt s’ha de veure un partit d’hoquei patins (i si pot ser del Congrés, encara millor).
Un cop tots a la pista sempre que fem el crit característic del Congrés (1,2,3 Congrés!!!), i per sort puc cridar el principi, (sempre que ho faig em venen ganes de poder patinar i jugar uns minuts).
Un cop l’àrbitre pita el començament del partit, ¨l’àrbitre tenia una pinta de repartidor de Telepizza¨ (paraules textuals de Xavi Font), Congrés anava rodant i rodant fins que va veure l’ocasió, li arriba la pilota al Carles i ell s’encarrega enviar-la a dins la porteria marcant el primer gol del partit, i li va dedicar al Míster , al Gonzalo ja que el divendres va ser el seu cumple. (1-0)
El rival que era no ps un mal equip era el Cornellà (això si no eren gaire nets jugant), pues que no es van quedar mirant com el Congrés feia el seu joc i amb una bona jugada treballada en atac vam empatar el partit. (1-1)
Ara be el torn del gran Txetxu amb unes gran parets amb la combinació de Guille, que en comptes de com es normal dedicar-li al jugador que t’ha ajuda fer el gol ell també li va dedicar al Gonzalo per el mateix motiu que el Carles ( el va dedicar : aixecant stick apunt a ell com si tingues un escopeta). (2-1)
Sinó recordo malament el següent gol era el de Guille no amb tant espectacular com l’anterior de Txetxu (va ser un gol sense parets) però si amb un gran ¨pase de la mort¨, que em dol no recordar el nom del qui va fer, perquè es igual d’important qui marcar però també qui er fa el pase final. (3-1)
Un altre cop es posen rodar afer jo c ràpid que vagi circulant la bola amb una cerat velocitat,aquets l’ocasió va ser per l’Albert i no va fallar. (4-1)
L’últim gol de la 1a part va per el Cornellà va tenir un contraatac que va acabar en gol i va torna retallar distancies i estaven només a 2 gols. (4-2)
Comença la 2a part amb el mateix guió que la 1a, rodar i rodar per crear forats en la defensa rival, el Cornellà va sortir motivat després del descans i va tornar a marcar i ara es posava a 1 gol (4-3).
Gonzalo no va demanar temps mort , perquè hi confia molt en els seus jugadors i ells no el van fallar, Ara l’ocasió una altre cop la tenir Txetxu bastant semblant el primer gol que va marcar. (5-3).
El Cornellà va tornar aprofitar una ocasió que el va marcar i li donava alguna esperança (5-4).
Però un altre cop va aparèixer el heroi vs Masies qui va ser que marcar aquell vuitè gol que va donar la victòria i l’acens a 1a Catalana i va marcar i així assegurant la victòria posant una diferència de 2 gols a ments d’un minut de s’acabés el partit.
Van haver dos fotos una que hi sortia jo, i un altre tot l’equip amb samarreta que havien preparat per l’ocasió però aquet com no la va fer Valentí les fotos les va la Neus i tothom feia un somriure
PD: En aquest vull destacar una aficionat que no es humà, però igualment viu l’hoquei el Kaiser (el gos del Xavi Font)
